La meva macrobiòtica

Hi ha moltes maneres de viure la macrobiòtica: de manera més rigorosa, més espiritual, més flexible, tan sols alimentària. Tot són maneres de viure-la i no unes són millor que les altres. Cadascun ha de trobar el seu camí i ha de sentir-se còmoda en tots els seus nivells. De res ens servirà si practiquem una macrobiòtica molt severa si no ens podem relacionar amb els amics i família. Ni tampoc ens servirà fer veure que la practiquem quan no ho fem, no cal enganyar-nos a nosaltres mateixos!

Els meus inicis amb la macrobiòtica van ser intensos i plens de nous conceptes que em van servir per conèixer-me d’una altra manera, on vaig poder experimentar i segueixo experimentant i on cada dia aprenc coses noves. Perquè la macrobiòtica no tan sols són les pautes que trobes en un llibre, la macrobiòtica és una manera d’entendre la vida, és una manera de viure-la.
La meva macrobiòtica està adaptada a mi i la meva família i aquesta és la millor manera que jo he trobat per portar-la a terme. La meva motivació per practicar-la va ser un canvi d’alimentació, on a través d’ella he après a escoltar i observar el meu cos i a conèixer les necessitats que tinc en cada moment. He après a saber-me relacionar amb el meu entorn, a entendre que jo també formo part del cicle de la naturalesa i que tots ballem la mateixa cançó.

Quan aprenem a conèixer les nostres necessitats, a escoltar el nostre cos, a relacionar-nos amb el nostre entorn, a apreciar tot allò que ens dóna la nostra terra, a estar en pau en nosaltres mateixos, llavors és quan tenim un equilibri del nostre cos.